Comprar eines per afinar pianos. Tutorial d’afinació

Comprar llave de afinar pianos

Els pianistas són dels pocs músics que no afinen el seu instrument. El piano és un instrument amb una caixa exterior, però que amb una mica de compte no té cap problema per obrir-se (no sol portar cargols), i tampoc hi ha cap problema per afinar-lo. Com els altres instruments de corda té cordes que van anudades en clavilles. L’única diferència a l’afinar amb els altres instruments de corda és la quantitat de cordes que són moltes més (entre 220 i 240 cordes), la força amb les que es giren les clavilles (que és major i per això es necessita una clau d’afinar), i el registre de notes que és molt més ampli (desde la nota ‘la’ més greu A0, fins el ‘do’ més agut C8).

Las teclas del piano

Afinar-se el piano no és cap misteri, no requereix cap habilitat especial més que la paciència i una mica de concentració, i té moltes avantatges:
• Els pianos es desafinen més lent que els altres instruments de corda, però es desafinen en tocar-los i també amb els canvis d’humitat i temperatura. Amb un parell de setmanes de tocar un piano s’aprecien clarament algunes notes que ja no estan tan nítides com recentment afinat. Per alguna cosa els pianos per concert o gravació s’afinen abans de cada actuació o gravació. Es pot tenir el piano afinat amb més freqüència que l’afinació anual del tècnic.
• No fa falta buscar i trucar a un tècnic, i esperar a que tingui un forat per afinar.
• El preu de les eines per afinar s’amortitza ràpidament, cada cop que afinem el piano equival a una afinació que té un preu d’uns 100€.
• S’aprèn una mica sobre l’instrument, el seu funcionament, els intervals musicals, es practica en certa manera l’oïda, i també la paciència. A més les afinacions que es facin es faràn millor amb els temps, entre d’altres coses per la pràctica de moure les clavilles amb la clau d’afinar. En les primeres afinacions no fa falta pasar-se amb l’exactitut.
• En fer afinacions més freqüents el piano estarà més a prop del seu to estàndard (normalment el ‘la central’ A4 està a 440Hz), i les afinacions seran més estables i el piano es desafinarà menys.
• Sona millor un piano afinat amb un afinador digital o electrònic, que no un piano que fa mesos que no s’afina, i sobretot si fa anys que no s’afina.
• Encara que no es vulgui fer una afinació completa del piano és molt útil saber obrir el piano i girar les clavilles, encara que només sigui per afinar algun uníson (les tecles tenen una, dues o tres cordes, les cordes de cada tecla són els unísons). Lo primer que es desafina i lo que més es nota són les desafinacions dels unísons, sempre hi ha alguna tecla que es nota més que les altres, que es desafina abans que les altres, és molt útil saber afinar encara que només sigui aquests unísons desafinats.
• Els pianos són instruments molt resistents (a no ser que sigui un piano antic o en mal estat) així que lo normal quan s’afina és no trencar res. Però si alguna cosa es desajusta o es trenca les solucions no són complicades i les pot fer un tècnic a casa. Els altres instrumentistes de corda porten els instruments sovint al luthier, en el cas del piano estan els tècnics que poden possar un piano a punt mecànicament, però que si el piano està a to i afinat tot resulta més ràpid.

Herramientas para afinar el piano

Per afinar el piano de casa es necessiten poques eines:

• Una clau estàndard per afinar pianos, amb boca d’estrella del número 2.
• 2 cunyes per apagar les cordes i que aquestes no sonin en apretar la tecla (a mi les cunyes de feltre em van millor que les de plàstic).
• Unes pinces de plàstic (són útils per apagar les cordes agudes).
• Un afinador digital o electrònic.
• Un diapasó de la nota ‘la’ A4 a 440Hz no ve malament.

Les claus d’afinar han de tenir boca d’estrella per així tenir més posicions de possar la clau d’afinar, les boques cuadrades van malament. Hi ha boques d’estrella de diferents tamanys, el tamany estàndard i que serveix per tots els pianos és la boca del número 2, la clau ha d’entrar bé en la clavilla sense anar molt fluixa ni molt justa. Després, les claus que van millor són les claus llargues i rígides, permeten moure les clavilles amb menys força i amb més precisió. Les millors claus són les de fibra de carboni per la rigidesa, tot i que són les més cares. Les claus de metall  (tenen el mànec de fusta) poden ser més o menys flexibles depenent de la clau, de la seva rigidesa i longitut. Personalment les claus extensibles crec que no aporten res perquè si s’extenen es dobleguen mès fàcilment així que s’utilitzen sense extendre. D’entrada és millor gastar-se una mica en la clau d’afinar i no agafar la més barata, perquè una bona clau ajudarà en l’afinació, i a més les altres eines són barates i no és un gran dspesa per una eina que es pot utilitzar sovint.

Pels afinadors digitals, electrònics o aplicacions hi ha diverses opcions. Per exemple l’afinador electrònic Korg OT-120 serveix i es còmode d’utilitzar, sobretot en la posició AUTO on detecta la nota que sona i la mostra directament amb la seva desviació respecte a la nota “exacta”, encara que la seva precisió no és exagerada (1 cent), es més que suficient per afinar a casa. També hi ha moltes aplicacions per mòbil: La app Strobe Tuner no és cara i va bé, o la versió de prova del TuneLab que és gratuïta, ambdues aplicacions marquen les notes amb una diferència de dècimes de cent (tot i que els decimals ballen), i també tenen l’AutoDetect de les notes com el Korg. També hi ha altres apps com el Entropy piano tuner que fan un temperament entrant les notes, però és incòmode perquè s’han d’entrar totes les notes abans d’afinar. Hi ha més apps i programes per mòbil o ordinador, però va bé consultar le seves advantatges i inconvenients.

Per la compra d’eines o d’un kit d’afinar es poden comprar en tendes d’internet, i també es pot buscar en un marketplace com Ebay, Amazon o Aliexpress. A Barcelona està la tenda Parts Piano. I per una tenda que fabrica eines i les ven està per exemple Jahn Pianoteile amb bons preus però s’ha d’estat registrat per poder comprar. Si a més d’afinar es preveu fer alguna cosa de regulació també hi ha kits més amplis i eines específiques.

Tutorial para afinar el piano

Tutorial per afinar el piano amb les eines d’afinació:

• Obriu les tapes del piano vertical i traieu la sordina, procureu recordar com estava per després poder possar-la exactament igual. Hi ha pianos en que la sordina es treu molt fàcilment sense desmuntar pràcticament res, en altres moltes vegades lo més còmode és descargolar un costat de la barra que té el feltre, descargolar el costat on està el moll. En el cas del piano de cua pujeu la tapa i treieu l’atril, les clavilles ja queden exposades.

• Enceneu l’afinador digital, electrònic o la app. Si té opció AUTO és més cómode, que vagi detectant la nota que toquem sense tenir que possar-la nosotres manualment. La detecció de notes lo normal és que funcioni perfectament.

• Va bé verificar al menys la nota ‘la’ A4 amb un diapasó per veure que l’afinador digital està calibrat, que es mostri aquesta nota sense cap desviació, o amb una desviació per sota d’1 cent. Si es poden verificar altres notes també està bé.

• Per afinar no us equivoqueu de clavilla i procureu fer moviments suaus amb la clau d’afinar, sobretot al pujar la tensió de la corda no passar-se molt de llarg.

• Al possar la clau en la clavilla, va millor començar girant una mica a l’esquerra, baixant la tensió abans de pujar-la, així comprovem que estem en la clavilla correcta perquè varia l’alçada de la nota. I a més va bé per la corda perquè la treiem de la seva posició de repòs (la cejilla pot fer una petita osca a la corda d’acer si porta temps en la mateixa posició) i així és molt més difícil que es trenqui la cuerda.

• Per afinar una corda va bé passar-se una mica de la nota on anirá (uns pocs cents, 3 o 4 per exemple) i després baixar-la a la seva posició. Això ajuda a l’estabilitat.

• Per les primeres afinacions no fa falta pasar-se de precisió perquè encara no es té la pràctica amb la clau d’afinar. Els unísons (les tecles que tenen més d’una corda) no han de fer batudes però no fa falta passar-se molta estona en cada corda. I per les notes que s’afinan amb l’afinador, d’entrada les diferències de menys d’1 cent està bé.

Teclas del piano A3 y A4

• S’afina la corda central de la tecla A4 amb l’afinador digital, mutejant les cordes laterals amb les cunyes. Un cop afinada la corda central s’afinen d’oïda les cordes laterals de la mateixa tecla (unísons) per a que sonin com la primera sense fer batudes. Si es vol es pot provar de fer-ho tot amb l’afinador, però els unísons va bé fer-los comparant les cordes a oïda. Els unísons no han de fer batudes, però tampoc fa falta passar-se molta estona afinant-los, si algun no queda del tot bé ja es farà en un altre afinació posterior.

• Es fa el mateix procés per afinar el temperament, per exemple l’octava central, les notes entre A3 i A4. També es poden fer un parell d’octaves amb l’afinador. S’afina la corda central de cada tecla i després les cordes laterales. En acabar d’afinar aquestes notes, comproveu que sonin més o menys correctament entre elles, sinó és així es repeteix l’afinació. Per afinacions posteriors es pot comprovar quintes o terceres per a que estiguin al gust del que es vol i anar mirant les desviacions. Però d’entrada si s’afinen tal qual possa l’afinador ja està bé.

• S’extén el temperament a la resta de les tecles del piano. Va bé fer-ho d’oïda, fent octaves, les octaves no han de fer batudes (per altres afinacions posteriors també es pot comprovar les quintes per a que les octaves estiguin una mica llargues). També es pot comprovar les freqüències en l’afinador que sol tenir un rang per pràcticament tot el piano (exceptuant segurament l’octava més greu i les dues més agudes). També es pot afinar tot amb l’afinador, però les octaves va bé fer-les d’oïda, queda millor per la inharmonicitat de les cordes del piano (però sona millor un piano afinat sencer amb un afinador digital que no pas un piano desafinat). Per mutejar les cordes agudes va bé utilitzar les pinces de plàstic, ja sigui per mutejar un uníson lateral, o ja sigui per possar la pinça entre la corda central i lateral i afinar l’altre corda lateral.

• Un cop afinat tot el piano es tanca. En el vertical es col·loca la sordina com estava inicialment i es posen les tapes (amb cura de no donar-li cops al mecanisme). En el de cua es col·loca l’atril i es tanca la tapa.

• Quan un piano s’ha afinat recentment lo normal és que les octaves i el temperament estiguin bé o suficientement bé, així que amb només repassar els unísons el piano queda bé i es fa més ràpid.

• En cas de que es trenqui alguna cosa del mecanisme o alguna corda del piano no hi ha problema, tot en el piano acústic té reparació i solen ser reparacions fàcils. Els pianos que poden donar més problemes i que es trenquin cordes són els que estan baixos de to, per als que va bé anar pujant de to poc a poc i no tot de cop. I els pianos que poden donar problemes de que hi hagi reparacions (per exemple els pianos antics) sempre es pot trucar a un tècnic després de provar de possar-lo a punt.

Per més informació sobre l’afinació visiteu teoria i tècnica de l’afinació de pianos.

A continuació un vídeo curt obrint el piano i afinant la nota A4 a 442Hz.

Per afinar el piano de casa no fa falta fer cap curs, encara que pot ser útil, però el piano de casa es pot afinar sense més i si no queda bé es repeteix un altre día l’afinació. Per afinar altres pianos, o per començar en la regulació i reparació de pianos, sí que va bé fer cursos, perquè a més de practicar es tindrá una supervisió.

A Espanya no hi ha oficialitat per afinar pianos, no hi ha títols oficials ni cursos oficials actualment. En altres països sí que n’hi ha, però no seran oficials aquí, són cursos molt complets. A més dels cursos que es fan en d’altres països i que solen durar un parell d’anys, aquí hi ha alguna universitat que dóna un títul propi, i també hi ha cursos més curts de setmanes i cursos d’un o varis dies (per exemple en l’associació d’afinadors Asetap), també hi ha cursos online però que no són recomenables perquè no aporten la part pràctica que és necessària en trebralls manuals encara que algun pot tenir informació útil. Els cursos presencials solen tenir un preu elevat. Lo més proper a títols oficials són els exàmens que realitzen Europiano o la PTG, són exámens fets per associacions internacionals però que actualment no es requereien aquí per a cap treball.

Per més informació sobre temes tècnics visiteu neteja, regulació, entonació, reparació i restauració de pianos.

Herramientas del afinador técnico de pianos